Uncategorized
Desde Catsona hem visitat algunes unis per conèixer una mica més què es mou per les nits universitàries. També han caigut alguna que altra entrada per @canibalapolo!
Uncategorized
Playgrxvnd és un projecte de Jazz basat en el Groove, un paràmetre musical que crea la sensació de moviment a través d’uns patrons rítmics acuradament disposats. Està format per 11 músics, molts d’ells integrants també d’altres grups del panorama musical català.
Ens porten un EP que es diu Spielplatz (Playground en alemany) i és un sol tema de 13 minuts dividit en 3 temes diferents (Intro, Spielplatz i Outro). L’element central és la Horny Section, una secció de vent que protagonitza tota la intro i gran part del tema sencer. És una obra conceptual que ens mostra el concepte de Groove des de diferents perspectives: la convergència i la divergència, la repetició, les idees de plenitud i buidor, ser a dins o a fora, i la visceralitat inseparable de tota obra de joventut.
«És segurament la meva expressió artística més treballada i alhora més arriscada, i soc conscient que pot arribar a un nivell de tralla excessiu. No he volgut privar-me de cap melodia, groove o idea massa complexa de tocar o d’entendre, perquè, al capdavall, és el que estic tip de fer a l’hora de compondre» – Klaus Stroink
Per a aquells que Spielplatz us hagi deixat enamorats podreu anar a veure’l en directe el 12 de març a l’Auditori de Barcelona i de ben segur que ens portaran moltes més sorpreses!
Electrònica
Senyor Oca és, probablement ara, amb Lildami, el que encapçala l’escena principal del rap en català, com va anomenar ell, el Rap de la Terra. Molts vam descobrir la seva música per allà el 2015 quan va col·laborar amb Lágrimas de Sangre i Sir J-KLZ1 en el tema Senyals de fum. Descobríem un rap diferent, la seva veu aguda i la seva capacitat per els dobles tempos van hipnotitzar a més d’un. No va tardar en convertir-se en una icona per l’escena.
Això només va ser el principi, l’hem vist treballar amb gent com Herida Abierta, Homes Llúdriga, Sombra Alor, Sam&Sen i més recentment amb artistes com Adala. Vam començar veient-lo actuar en ateneus i ara ja forma part de cartells de gran part de festivals i festes majors dels Països Catalans.
Centrem-nos en el disc, aquest ha destacat el nom, EGA, la raó prové de crear una paraula que signifiqui ego en femení, per fer referència a la bona part de l’ego, l’amor propi, la capacitat de creure en tu mateix. A nivell musical especialment ha volgut seguir la línea del drum’n’bass com van fer en cançons anteriors com Som gent de carrer o Al teu niu. En el àlbum ho veiem reflexat a Hem après, Guanyar temps, Rolling o Bona amiga, que va ser el primer avançament del disc.
L’electrònica del drum’n’bass també el veiem en cançons més agressives com Monzó, que té un missatge reivindicatiu molt directe. A pesar d’això Senyor Oca no vol perdre l’essència del rap de la terra i a Tocar Fusta amb Lágrimas de Sangre ens dona la diferència de tot el disc, fent-nos pensar en treballs com Entre Druides o l’Aneguet Lleig.
EGA té una diferència amés de musical, és el primer àlbum de Senyor Oca on trobem una cançó romàntica, 2×1. Senyor Oca afirmava que aquesta sería la única cançó que farien amb aquesta temàtica, “a qui va dedicat ja ho sap”.
També veiem al Senyor Oca en els ritmes del trap amb Ganivet, seguint amb el so que tenien cançons com Aixopluc o Atomosfera. Podem destacar la col·laboració amb Ju a la cançó Fugida on veiem dos artistes completament diferents units per l’amor a la música.
L’únic a concloure de l’àlbum és el fet de veure com ha evolucionat aquest gran artista, sempre experimentant a la producció, aquest cop jocs amb autotune a les veus, però mantenint el sentiment que vol aportar des de l’inici, i això s’aprecia. Podreu escoltar EGA en directe amb Senyor Oca al Festivern, Viña Rock i encara hi ha concerts per confirmar, stay tuned!
Si voleu escoltar EGA el podreu trobar a les nostres playlists.
Indie Català
Després de estar uns mesos entre les ombres, Smoking ens adelantava per fi el primer single del que seria el seu nou àlbum, “Translúcid“, i encara ens va sorprendre més el resultat de Volves de neu, gravat a Islàndia. Només amb la primera estrofa ja s’aconsegueix una gran connexió amb la cançó.
Seguit d’aquesta ens van portar La trinxera molt connectada amb la primera, i Adéu amb Mafalda, l’única col·laboració del disc.
El més destacable probablement que diferència a les antigues cançons de Smoking Souls és la gran varietat d’aguts i veus de falset que Carles Caselles ha aportat a les noves lletres.
Això si, segueix en la seva línea del rock, el disc en si no té gaire diferència del que tenim acostumat d’ells. Potser la gràcia està en els canvis que poden passar de molt suau a molt animal en questió de segons.
És un disc d’aquells que et posaries per fer un viatge amb cotxe a la muntanya, aquell esperit d’hivern. O aquella playlist que et poses quan tens ganes de reflexionar de la vida, per això Translúcid encaixa tant bé.
També ens trobem per sorpresa a David Fernàndez recitant a Metralleta i café. A Anestèsica és el primer cop que veiem un Smoking cantant en castellà, encara que sigui només un fragment.
Està clar que Smoking Souls segueix evolucionant, creant lletres profundes, i seguirem els seus passos fins on arribi aquest projecte tant maco, el que és segur és que Translúsid donarà una gira per una bona temporada.
Esdeveniments
Amb un gran “Gràcies” es va voler acomiadar el projecte artístic de Guillem Simó, Adala, a través de les xarxes socials.
Un projecte iniciat fa uns 4 anys i que de seguida es va fer el seu lloc dins el panorama reivindicatiu de casa nostra, amb una base de música reggae vestint-la amb un missatge llibertari i entenent la música com una eina de transformació social.
Aquesta idea d’entendre la música va quedar plasmada en cada una de les cançons enregistrades en diversos Singles, EPs i un disc, tots amb el segell de La Panchita Records.
Des de la trilogia d’EPs “Born”, “Cel” i “Ona” fins a l’últim senzill, llençat en motiu de les darreres protestes arran de la publicació de la sentència condemnatòria de l’1-O.
Un darrer senzill “La nostra sentència” mà a mà amb Little Java amb un component de crítica al sistema policial, judicial i mediàtic de l’Estat Espanyol i de reivindicació de la lluita del poble català al carrer, sense oblidar les lluites similars que es fan a altres punts del planeta.
En el seu missatge a xarxes socials, Adala explica que vol fer un descans indefinit d’aquest projecte que s’ha transformat en una cosa molt grossa, tan grossa que l’ha espantat, incomodat i cansat per sobre tot. Un comiat acompanyat d’un agraïment a l’equip que ha fet possible el projecte, a The Same Song Band, als organitzadors d’esdeveniments que hi han confiat i al públic que ha abraçat les seves cançons.
Un comiat sobtat i inesperat. En un moment tan dolç i amb una projecció ascendent que encara no havia trobat sostre. Un comiat alhora, sincer i al que no estem acostumats els qui seguim de prop aquest món.
Potser havíem oblidat que aquells a qui observem des de baix i que idolatrem, molts cops els suposa un gran esforç personal (i econòmic) arribar fins on han arribat.
Potser costa de creure un comiat quan s’ha aconseguit arribar a aquests nivells de visibilitat i reconeixement, però això també ens ha de fer valorar el dilema i la dificultat que ha d’haver suposat prendre una decisió com aquesta.
Adala
s’acomiada dels escenaris amb el final de la seva gira “Trista i Clara Tour” a:
05/12 – FM Sant Andreu (BCN)
11/12 – Sala Apolo (BCN)
13/12 – Gaztetxte de Elorrio (EH)
14/12 – Sant Cugat del Vallès
I una gira el gener de 2020 per Mèxic.
Tot desitjant que aquest comiat sigui temporal i es donin les condicions per poder reemprendre aquest projecte en un futur, ens quedem amb la profunditat de les seves cançons, la seva humilitat dalt i baix dels escenaris i el seu compromís amb les lluites socials.
Clàssics Catalans
Els Amics després de tretze anys caminant afirma que a principis del primer trimestre sortirà el seu nou treball. Recordant la marxa d’Eduard Costa l’any passat, que es va despedir al acabar la gira d’Un estrany poder (2017), el grup va perdre el seu clàssic quartet.
Eduard Costa per altra banda està girant amb el seu projecte en solitari, L’últim indi, sona així:
El trio ha informat als seus fans que estan satisfets amb la feina que està sorgint d’aquest nou disc d’Els Amics. Segons ells queda poc més que posar les veus i decidir quines cançons es queden i quines es descarten.
Pel que expliquen a l’entrevista feta per la revista Enderrock, Els Amics estan sortint de la seva zona de comfort. Pretenen aconseguir la perfecció cançó per cançó. Tant dins les harmonies musicals com les vocals, el grup pretén anar més enllà.
Pel que anuncien la marxa de l’Eduard no ha fet perdre l’essència del grup, segueixen utilitzant la mateixa metodologia. Treballant per insint, fent el que els demana les cançons.
Podeu escoltar més d’Els Amics aquí.
Clàssics Catalans
Sopa de Cabra, després de dos anys sense cap nova referència discogràfica, aununcia que al 2020 tornen amb nou treball. Ja serà el seu desé àlbum i desconeixem el nom que portarà.
El concert on presenaran Sopa de Cabra el nou treball serà a Poble Espanyol el pròxim 14 de març. Ja es poden comprar les entrades aquí: https://www.cruillabarcelona.com/ca/artists/sopa-de-cabra/
També podeu escoltar els clàssics aquí.
Electrònica
Prozak Soup, el reconegut grup de electrocore valencià ens presentava la setmana passada el seu primer avançament del seu tercer disc, “Come on“. El single i el seu increïble videoclip ens fa una crítica a aquesta societat que vivim i la seva superficialitat.
El grup ens parla del concepte de la falta de referents, el domini sense filtre de la tecnologia. També parlen de l’individualisme i la constant fugida cap endavant que s’ha convertit en la vida de molts.
Dins el videoclip podem veure una gran varietat de recursos visuals, des de efectes especials a animacions. Amb una direcció de Pau Berga i una producció executiva de Tresdeu Media. Recorda molt la manera que treballa Cachi Richi, qui s’ocupa dels videoclips de Bejo.
El nou disc de Prozak Soup anomenat “Blablabla” serà una manera de seguir sent tendència dins l’escena valenciana marcada per el eclecticisme i un conjunt de referents ampli i popular.
El disc sortirà a la llum el pròxim 18 d’octubre de la mà de Halley Supernova, encara que una setmana abans l’estrenaran el 12 d’octubre al festival Festardor. També el grup s’acostarà al Pintorrock.
El grup va crear un anunci d’Instagram amb l’intenció de promocionar el nou videoclip. Instagram els ha censurat l’anunci per les seves normatives sobre el contingut explícit o sexual dins el vídeo. El grup s’ha indignat i ha parlat amb els seus seguidors que opinaven de la situació.
Podeu escoltar els singles trets fins ara aquí.
També els podeu escoltar a les nostres playlists aquí.
Novetats
És cert que ja Manel ens va sorprendre amb el seu anterior treball “Jo competeixo” (2016), però ningú s’esperava que això anés a més amb el següent. Per la bona gent ha sigut, una onada fresca per fer dels Manel la darrera setmana un tema d’interès a nivell català i espanyol. El nou single va entrar a Tendències Espanya de Youtube (ara mateix ocupa la posició 37), i ja acumula més de 140 mil visites i més de 60 mil a Spotify.
Quina ha sigut la opinió del públic? En general el nou single ha agradat, però com va passar al 2016 molta gent demana els Manel del 2010. És així que artistes com Lildami es posicionaven a favor del grup per la dura crítica.
Sorprèn molt també, fins on arriba el públic que coneix al veterà grup català. El traper madrileny Yung Beef publicava això al seu Instagram:
Centrant-nos en la cançó, Manel ha samplejat un clàssic de Maria del Mar Bonet, “Alenar” (1977), i ho han unit a uns ritmes electrònics. Mesclant el pop comercial amb el hip hop, podem veure una estètica que recorda a la popular cantant actual Billie Eilish i el seu Bad Guy, des del punt més de la terra.
Guillem Guispert ens porta una lletra sobre el ser o no ser bona persona, els remordiments que guardem als nostres pensaments. El rerefons de la cançó és un homenatge al ofici de fer cançons, creant llaços entre les diverses generacions.
El single ‘Per la bona gent’ ve acompanyat d’un vídeo dirigit per Lluís Sellarès que, a través de la escenificació d’un casament en un distingit hotel rural, aporta matissos i trames interpretables.
Encara no sabem la data de publicació del nou disc, però si sabem que el 9 de novembre el presentaran a València i seguiran la gira per Barcelona, Madrid i Girona entre altres. Teniu el link de les entrades aquí: http://www.manelweb.com/concerts.php
També els podreu trobar al nostre calendari.
Novetats
Amb 16 anys de trajectòria, La Pegatina no descansa i no pot parar de fer noves cançons. És el cas de “Como lo haría un acuario“, un nou single que formarà part d’un disc recopilatori “Un secreto a voces” junt amb les cançons més clàssiques i alguna nova com “Saber que tu“.
La Pegatina va actuar el passat 29 d’agost a l’Acústica de Figueres, una de les poques dates que estan fent pel territori català la pròxima gira.
Després de 7 discos és el primer cop que decideixen fer un recopilatori, que sortirà el pròxim 27 de setembre, i el grup considera que els hi queden molts més anys per fer noves cançons.